1995- 2025
Jordi Castellví Segura · Director
Imatge: Marc Font / Ajuntament de Castellbisbal
Ja fa 30 anys que la mobillització de les famílies de Castellbisbal i del seu Ajuntament va aconseguir un somni reclamat de feia anys. Era 1995 i finalment s'havia aconseguit. Castellbisbal ja tenia el seu Institut. S'havia acabat per als nens i les nenes de l'Escola Montserrat, l'única que havia al poble, haver de matinar i agafar l'autobús a Molins de Rei o a altres poblacions per fer el Batxillerat o els estudis de Formació Professional. Va coincidir amb un canvi de model educatiu: passàvem de l'antiga EGB al nou model de l'ESO fins al 16 anys. Molts canvis!
Però aquest somni del nou Institut era encara un somni "en construcció", i ben literalment parlant. Perquè aquests nens i nenes que el curs 1995-1996 van començar els seus estudis per 3r d'ESO, ho van fer en barracots instal·lats als terrenys on avui dia tenim el centre cultural d'Els Costals. Encara faltarien 2 anys més per inaugurar l'edifici del nou Institut a la Plaça Lluís Companys.
Després vindrien ampliacions, més canvis de currículum, el primer any del nou Batxillerat, el cicle formatiu de Sistemes Microinformàtics i Xarxes, el PFI i ara fa només un parell de cursos el cicle formatiu d'Activitats Comercials. Tot plegat un oferta formativa àmplia per atendre les necessitats del nostre jovent. És una gran responsabilitat que avui compartim amb l'IE Les Vinyes, la responsabilitat d'escolaritzar, educar i acompanyar els nostres joves de 12 a 18 anys, de ser un dels seus espais diaris de creixement, de relació social i de descoberta de les pròpies habilitats i dels seus talents.
30 anys donen per a molts records, per a moltes experiències i moments que compartim tots aquells i aquelles que hi hem viscut: docents, alumnes, famílies, personal d'administració i serveis i altres professionals. Amb el temps, els mals records (que també n'hi ha algun), s'esvaeixen i es perden en la memòria. Altres, la majoria, són els bons records que guardarem sempre: els coneixements, les activitats, les excursions, les viatges, les aules... sempre compartides amb altres persones. Perquè en definitiva, els millors records són aquells que vinculem amb persones, i és que un Institut és tan bo com meravelloses han estat les persones que han format part de la seva història. A tots i a totes que heu format i formeu part d'aquesta gran història, moltes gràcies per haver-hi estat i per ser-hi en el futur. Per 30 Anys més!
Jordi Castellví Segura
Director
Aquest documental fa un repàs vibrant dels 30 anys de vida de l’Institut Castellbisbal, des dels primers fonaments fins al present, amb testimonis únics que t’arribaran al cor. Exalumnat, exprofessorat, membres de l’antiga i l'actual direcció i docents actuals comparteixen anècdotes, vivències i curiositats que han marcat generacions. Un homenatge col·lectiu que posa en valor tot allò que ha fet gran aquest institut: la gent, les experiències i l’esperit del poble.
Prepara’t per riure, emocionar-te i recordar... perquè 30 anys no es fan cada dia!
El passat 8 d’abril es va celebrar l’acte institucional de commemoració dels 30 anys a Els Costals Centre Cultural. L’acte va donar el tret de sortida a les activitats de celebració de l’aniversari i va comptar amb la participació de Xavi Pardo, exalumne del centre i actual periodista de crítica cultural i informatius a RAC1.
També hi van intervenir l’alcaldessa de la vila i el director del centre, que va fer un repàs a les tres dècades d’història del centre i va tenir un emotiu record per en Joan Margarit, professor que ja no és entre nosaltres, però que va deixar una empremta profunda tant a nivell personal com institucional.
Imatges: Marc Font / Ajuntament de Castellbisbal
La campanya que ens guiarà durant el 30è aniversari sintetitza la dualitat entre experiència i el temps a venir, presentant l’Institut com una entitat que no només celebra tres dècades de trajectòria, sinó que reafirma el seu compromís amb el progrés, tant de la institució com de l’alumnat. En aquest sentit, lluny de mirar enrere amb nostàlgia, el missatge projecta l’ambició cap al demà construïda sobre l’impacte que va suposar al poble la construcció del centre educatiu.
A continuació us presentem als i les protagonistes:
... i els cartells: